El terme surrealisme designa l'art que, cap a la dècada del 1920 , va partir de la iconoclàstia dadà del 1920, va recollir de la pintura metafísica les imatges inquietants produïdes durant el son, i hi va afegir l'automatisme, és a dir, el procés pel qual l'expressió lliure, ràpidai fluida sense el control de la raó, esdevé el mètode d'execució de les obres.
L'aparició del Surrealisme es vinvula al Primer Manifest Surrealista (1924), signat per l'escriptor André BRETON, cap ideològic del grup i coneixedor directe de les teories de Freud relacionades amb la interpretació dels somnis, així com també de les tècniques de psicoanàlisis basades en l'associació de lliure d'idees. Dintre del Surrealisme s'hi distingeixen dos corrents:
Corrent automatista, que reprodueix un univers de símbols, de vegades abstractes, sorgits de l'incoscient i de l'atzar i representats de manera ràpida i fluida. Andre MASSON i Joan MIRÓ, creador d'un cosmos simbòlic personal de gran originalitat i ric cromatisme, en van ser els representants principals.
Corrent oníric que, atenent a les normes de la representació figurativa, recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis. En aquest corrent s'inscriu l'obra de Salvador DALÍ i de René MAGRITTE.
Altres components importants del grup surrealista foren el pintor Marx ERNST, i els escultors Alberto GIACOMETTI, Jean ARP i Henry MOORE.
Mereix un esment especial l'obra de FRIDA KAHLO, síntesi de Surrealisme i Realisme Social.
MIRÓ és el màxim representant del surrealisme abstracte. Els seus quadres estan plens de poesia. Pinta amb colors purs i tintes planes. Les seves imatges són simples, amb pocs traços, a la manera dels nens. Personatges de nit, El bell ocell desxifra el desconegut a una parella d'enamorats, Natura morta amb sabata vell, Mà agafant un ocell, L'estàtua, Personatge llançant una pedra, dones i ocell al clar de lluna, Nit i dia (mural per la UNESCO).
