4. Interpretació

Les figures de Miró sempre feien referè ncia a alguna cosa, persona o animal concret. El realisme de Miró elimina elements del quadre, com ell mateix explica. El llenguatge de Miró que es configura als anys 20 é s una fusió de somni i realitat. Mai no es va deixar influir del tot per l’automatisme exposat pels surrealistes. Miró recrea una realitat (quadre de Sorgh) amb un nou llenguatge, proper a una certa innocè ncia infantil, allunyada del mó n de l’inconscient i dels somnis.El que relaciona a Miró amb el moviment surrealista é s el carà cter al· lucinador de la seva obra , a travé s de formes d’estil naï f o ingenu. Miró é s el representant del primer perí ode surrealista dels anys 20 , juntament amb Max Ernst, André Masson i Ives Tanguy, lligats al primer manifest surrealista de 1924. L’any 1928 va a Bè lgica i Holanda. A Mont-roig pinta els Interiors holandesos . 

4.1. Iconografia
.

                                                                                     Finestra

                                                                                     Paisatge

                                                                       Home

                      Dona

Llaüt

Gos

Gat

Natura morta

Rajola

Mantell

Quadre

Animalets

Petjada

 


















4.2. Significat
 

 L’any 1928 Miró feu una exposició a la Galeria Bernheim, en la qual va vendre totes les obres i rebé molt bones crí tiques. Dins del surrealisme Miró va tenir gran autonomia, preferí recuperar la innocè ncia de la seva infantesa a seguir els dictats de l’inconscient profund, com predicaven la majoria dels surrealistes. S’inspirà sovint en l’art dels “no instruï ts”, com els nens o els malalts mentals, admirant la seva llibertat.
Juntament amb André Masson es considerat el representant mé s destacat de l’automatisme surrealista.

.